La banda Vintage torna al treball. Efectivament els seus integrants han decidit rependre l'activitat musical de la banda. Seguirem informant!!
SALUT!!
martes, 3 de marzo de 2009
lunes, 26 de marzo de 2007
domingo, 18 de marzo de 2007
Crítiques (nº 1)
Crítica de ProgVisions
Disc Tempesta
Vintage
Pese a la dictadura, España no fue ajena al movimiento progresivo-sinfónico aunque no tuvo el mismo éxito que en el resto del mundo. La mezcla de ritmos andaluces y el desarrollo progresivo hizo nacer a bandas como Triana, mientras que en Madrid la propuesta progresiva se mezclaba con el rock urbano (Asfalto). Tan solo Cataluña, más abierta a Europa en aquellos años, fue capaz de darnos un buen puñado de bandas progresivas (Atila, Máquina!, Iceberg, etc.). Ahora en el nuevo siglo Cataluña sigue enarbolando la bandera del género en España gracias a bandas como The Knive, Dr No, o Vintage, la banda que nos ocupa y que está formada por Esteve Rodriguez (voz), Eduard Bernad (guitarras), Oscar Gómez (bajo, voz), Carlos Fernández (teclados, voz), y Abel Benito (batería, percusión).
La propuesta de Vintage, sin ser tan vanguardista como otras planteadas por bandas catalanas, tampoco se puede encasillar dentro de un género como a bandas tipo Dr No, que practican un neoprogresivo sajón sin complejos. Siempre he dicho que a veces en Barcelona se tiende a la vanguardia de forma forzada, como si fuera algo innato. Y no siempre es así. En el caso de Vintage se nos muestra una música muy melódica y actual pero también fuertemente ligada al sinfónico clásico-melancólico de bandas como Camel.
“Tempesta” es un buen disco de rock sinfónico y agradable escucha para aquellos que disfrutan con el lado más lírico del género. Temas como “Per què te´n vas anar?” (6:54) nos muestran unas bonitas, elegantes y Camelianas guitarras arropadas por los teclados de Carlos Fernández, sin duda el verdadero descubrimiento dentro de la banda. Ese mismo lado clásico se nos muestra en otros cortes, como “Malson” (8:59), una auténtica maravilla repleta de cambios, atmósferas, y buen gusto; “Records” (8:14), con un precioso piano inicial al que se le une un romántico saxo y un desarrollo muy melancólico; “Suicidi” (4:39) una agradable balada cuyo piano me recuerda al “Hard to say I´m sorry” de Chicago pero que después se enriquece con bonitos arreglos. Sin duda los temas más flojos son aquellos en los que la banda pretende convencernos de que son también una banda de “rock and roll”, como “Joc Real” (4:37) o “Angel Caigut” (8:38). El mejor tema de todo el disco es el último “Abisme” (8:44), en donde se entremezclan todas las mencionadas influencias así como diferentes ritmos.
El sonido es realmente bueno y el nivel de los músicos es bastante alto, aunque hay que resaltar la labor de Carlos Fernández, muy buen teclista y mejor pianista, sobre la del resto, especialmente Eduard Bernad, que pese a apuntar buenas maneras con su guitarra no llega al nivel de Carlos en los momentos instrumentales en los que se intercalan teclas y guitarras. Con todo y con eso, no deja de ser un detalle menor que no debe influir a la hora de valorar la totalidad del trabajo, el cual aparte de seguir manteniendo viva la llama del progresivo hispano en su lado más clásico, merece la pena por méritos propios.
Alfonso Algora - Diciembre de 2003
jueves, 8 de marzo de 2007
Vintage en directe (Per què te'n vas anar?)
Títol: Per què te'n vas anar?
Descripció: Música i lletra composades per J.Carles Fernández.
Lletra:
Era de nit
i els tres estàvem ja molt animats
Però ell va pendre un àcid
no s’ho va pensar
I al marxar la moto ell va voler conduir
I a mig camí sense control les rodes derrapaven
I no va passar res
D’aquesta ens vam salvar
Estàvem ja pujant pel passeig
Quan de sobte vam veure una llum blava
Ja no hi havia temps
ens estaven fent senyals
Tots tres varem pensar
que la nit ja s’acabava
I no va passar res
També ens vam salvar
Un cop a casa
va dir que havia d’anar a estudiar
Tenia un exàmen
ni s’en havia enrecordat
I convençuts
que no el podiem deixar marxar
La porta vam sentir
s’ens havia escapat
I ara si va passar
El cap li va esclatar ( contra l’asfalt )
Per què te'n vas anar?
Per què no ens vas fer cas?
PER QUÈ!!! .
i els tres estàvem ja molt animats
Però ell va pendre un àcid
no s’ho va pensar
I al marxar la moto ell va voler conduir
I a mig camí sense control les rodes derrapaven
I no va passar res
D’aquesta ens vam salvar
Estàvem ja pujant pel passeig
Quan de sobte vam veure una llum blava
Ja no hi havia temps
ens estaven fent senyals
Tots tres varem pensar
que la nit ja s’acabava
I no va passar res
També ens vam salvar
Un cop a casa
va dir que havia d’anar a estudiar
Tenia un exàmen
ni s’en havia enrecordat
I convençuts
que no el podiem deixar marxar
La porta vam sentir
s’ens havia escapat
I ara si va passar
El cap li va esclatar ( contra l’asfalt )
Per què te'n vas anar?
Per què no ens vas fer cas?
PER QUÈ!!! .
Vintage en directe (Malson)
Títol: Malson
Descripció: Composat per J.Carles Fernández, lletres Esteve Rodríguez.
Lletra:
Ja fa estona que es de nit
la boira envolta la ciutat,
el que està a punt de passar…
somni o realitat ?
Tot es fosc, les màquines s’han apagat
i l’aire està enrarit turbant el meu descans.
Llum vermell, records que lluiten per sortir
presencia coneguda, no estic sol al llit.
Soc el teu pitjor malsón avui
sempre arribo quan estàs al llit,
dins el teu somni jo soc feliç,
et faré viatjar de nit amb mi.
Seré el teu pitjor malsón avui,
ara arribo per regnar a la nit
i aquest viatge et farà un infeliç
ara tanca els ulls i dorm …
La nit ha arribat i amb ella el teu lament
s’ha trencat el teu descans et sents tan malament
i et regires al teu llit tens por i vols cridar,
soc el diable estic aquí ara no pots escapar…
No vull mirar
( No vols mirar )
No vull viatjar
(No vull viatjar)
Vull despertar
(Vols despertar )
a l’endemà !
La finestra vols obrir per sentir l’aire del carrer
però jo no ho permetré ara seu i escolta’m bé,
et veig tremolar de por i disfruto del moment
el teu crit obre les portes del teu viatge a l’infern…
TORNADA
La nit s’ha retirat hi ha enrenou al carrer
el teu viatge avui ha acabat però aviat tornaré,
i qué es el que ha passat? es pregunten els veins,
però ningú no sabrà mai que el diable ha estat aquí …
TORNADA
lunes, 5 de marzo de 2007
Vintage en directe (Àngel Caigut)
Títol: Àngel Caigut.
Descripció: Composat per J.Carlos Fernández y Esteve Rodríguez.
Lletra:
No se que és el que em produeix aquesta extranya angoixa,
no se que és sempre permanent sensació d’agonia dolça.
Potser un altre cop la caiguda al buit
abisme profund de parets glaçades,
impossible retorn, la vida pasant,
un angel caigut amb la ruta marcada.
Potser un altre cop intentant marxar
el meu cos absorbit per la fosca
no haig de tenir por no hi ha cap raó
dels meus errors algú en fa recompte.
Ni tan sols la força del crit, paraules que és perden en la nit fosca,
fugida endavant del estrany laberint, la fruita prohibida que sembla tan dolça.
Potser un alte cop intentant cridar
la veu no respon i començo a creure
perdut en el temps, lligat per moments,
que algú juga amb mi i em toca perdre.
Potser un altre cop mirant-me al mirall
la imatge que fuig difuminada
boira impertinent que a dins el meu cap
em recorda qui soc d’una sotregada.
Un angel caurà i el seu camí
no trobarà …
Vaig arribar, estava perdut
i no coneixia el meu destí
quan va començar el meu camí
pensava que estava sommiant,
vaig decidir recordar la història
la meva cançó és dira mai més …
Mai més, mai més …
Suscribirse a:
Entradas (Atom)
