Llista de temes:

Destacats
lunes, 26 de marzo de 2007
domingo, 18 de marzo de 2007
Crítiques (nº 1)
Crítica de ProgVisions
Disc Tempesta
Vintage
Pese a la dictadura, España no fue ajena al movimiento progresivo-sinfónico aunque no tuvo el mismo éxito que en el resto del mundo. La mezcla de ritmos andaluces y el desarrollo progresivo hizo nacer a bandas como Triana, mientras que en Madrid la propuesta progresiva se mezclaba con el rock urbano (Asfalto). Tan solo Cataluña, más abierta a Europa en aquellos años, fue capaz de darnos un buen puñado de bandas progresivas (Atila, Máquina!, Iceberg, etc.). Ahora en el nuevo siglo Cataluña sigue enarbolando la bandera del género en España gracias a bandas como The Knive, Dr No, o Vintage, la banda que nos ocupa y que está formada por Esteve Rodriguez (voz), Eduard Bernad (guitarras), Oscar Gómez (bajo, voz), Carlos Fernández (teclados, voz), y Abel Benito (batería, percusión).




Alfonso Algora - Diciembre de 2003
jueves, 8 de marzo de 2007
Vintage en directe (Per què te'n vas anar?)

Títol: Per què te'n vas anar?
Descripció: Música i lletra composades per J.Carles Fernández.
Lletra:
i els tres estàvem ja molt animats
Però ell va pendre un àcid
no s’ho va pensar
I al marxar la moto ell va voler conduir
I a mig camí sense control les rodes derrapaven
I no va passar res
D’aquesta ens vam salvar
Estàvem ja pujant pel passeig
Quan de sobte vam veure una llum blava
Ja no hi havia temps
ens estaven fent senyals
Tots tres varem pensar
que la nit ja s’acabava
I no va passar res
També ens vam salvar
Un cop a casa
va dir que havia d’anar a estudiar
Tenia un exàmen
ni s’en havia enrecordat
I convençuts
que no el podiem deixar marxar
La porta vam sentir
s’ens havia escapat
I ara si va passar
El cap li va esclatar ( contra l’asfalt )
Per què te'n vas anar?
Per què no ens vas fer cas?
PER QUÈ!!! .
Vintage en directe (Malson)

Títol: Malson
Descripció: Composat per J.Carles Fernández, lletres Esteve Rodríguez.
Lletra:
Ja fa estona que es de nit
la boira envolta la ciutat,
el que està a punt de passar…
somni o realitat ?
Tot es fosc, les màquines s’han apagat
i l’aire està enrarit turbant el meu descans.
Llum vermell, records que lluiten per sortir
presencia coneguda, no estic sol al llit.
Soc el teu pitjor malsón avui
sempre arribo quan estàs al llit,
dins el teu somni jo soc feliç,
et faré viatjar de nit amb mi.
Seré el teu pitjor malsón avui,
ara arribo per regnar a la nit
i aquest viatge et farà un infeliç
ara tanca els ulls i dorm …
La nit ha arribat i amb ella el teu lament
s’ha trencat el teu descans et sents tan malament
i et regires al teu llit tens por i vols cridar,
soc el diable estic aquí ara no pots escapar…
No vull mirar
( No vols mirar )
No vull viatjar
(No vull viatjar)
Vull despertar
(Vols despertar )
a l’endemà !
La finestra vols obrir per sentir l’aire del carrer
però jo no ho permetré ara seu i escolta’m bé,
et veig tremolar de por i disfruto del moment
el teu crit obre les portes del teu viatge a l’infern…
TORNADA
La nit s’ha retirat hi ha enrenou al carrer
el teu viatge avui ha acabat però aviat tornaré,
i qué es el que ha passat? es pregunten els veins,
però ningú no sabrà mai que el diable ha estat aquí …
TORNADA
lunes, 5 de marzo de 2007
Vintage en directe (Àngel Caigut)

Títol: Àngel Caigut.
Descripció: Composat per J.Carlos Fernández y Esteve Rodríguez.
Lletra:
No se que és el que em produeix aquesta extranya angoixa,
no se que és sempre permanent sensació d’agonia dolça.
Potser un altre cop la caiguda al buit
abisme profund de parets glaçades,
impossible retorn, la vida pasant,
un angel caigut amb la ruta marcada.
Potser un altre cop intentant marxar
el meu cos absorbit per la fosca
no haig de tenir por no hi ha cap raó
dels meus errors algú en fa recompte.
Ni tan sols la força del crit, paraules que és perden en la nit fosca,
fugida endavant del estrany laberint, la fruita prohibida que sembla tan dolça.
Potser un alte cop intentant cridar
la veu no respon i començo a creure
perdut en el temps, lligat per moments,
que algú juga amb mi i em toca perdre.
Potser un altre cop mirant-me al mirall
la imatge que fuig difuminada
boira impertinent que a dins el meu cap
em recorda qui soc d’una sotregada.
Un angel caurà i el seu camí
no trobarà …
Vaig arribar, estava perdut
i no coneixia el meu destí
quan va començar el meu camí
pensava que estava sommiant,
vaig decidir recordar la història
la meva cançó és dira mai més …
Mai més, mai més …
Vintage en directe (Records)

Títol: Records.
Descripció: Composat per J.Carlos Fernández i Esteve Rodríguez.
Lletra:
No brilla el sol tot s’ha tornat de color gris
a la ciutat que teniem quan tu i jo erem petits,
no hi ha nens que juguin a un parc, tampoc hi ha flors,
ni hi ha aquell banc on tu hi jo ens vam fer el primer petò.
Ja no queden paraules
se les va endur un vent fort
cementiri on van a parar
tots el nostres records.
No hi ha records se’ls endugué aquell vent tan fort,
el carrer està mullat però ja fa molt temps que no plou
no hi ha gent que vagi ara amunt i avall a la ciutat
ni cotxes d’aquells que sempre esquitxen al pasar.
Ja no queden paraules
se les va endur un vent fort
cementiri on van a parar
tots el nostres records.
Ja no hi ha records,
ja no hi ha records,
ja no hi ha records,
ja no hi ha records !
No hi ha records tampoc hi ha noticies de tu
ni trobo enlloc tot allò que voliem fer plegats,
et busco i no et trobo i ho torno a intentar un altre cop
però aquell maleït vent també se’m va endur del teu cor.
Ja no queden paraules
se les va endur un vent fort
cementiri on van a parar
tots els nostres records.
Tornada
Ja no queden …
Tornada ( BIS )
Vintage en directe (Abisme)

Títol: Abisme.
Descripció: Composat per J.Carlos Fernández. Lletres Esteve Rodríguez.
Lletra:
Has arribat a veure el foc
corrent per les venes barrejat amb alcohol,
has inventat una dimensió
amb un decorat multicolor.
quan és el cavall qui marca el ritme del cor,
un, dos ! cada cop més fort
darrera l’agulla encara es troba el teu cos.
Has arribat a perdre el control
no pots controlar la respiració,
un, dos ! cada cop més fort
els ulls es tanquen només hi ha foscor,
un, dos ! cada cop més fort
repirant sense ritme viatges de nou,
un, dos ! Oh no …
Segona part
A les portes del deliri
Ets fora del món no saps on estàs,
no toques el terra no ho pots controlar
i no saps si riure o posar-te a plorar,
tan sols recordes que et vas enganxar.
Et trobes tan bé i tan malament,
no ho podries explicar,
de sobte tan rapid, de sobte tan lent
circula dins teu i no ho pots expulsar.
encara que voldries no ho pots controlar …
Tercera part
Despertar
Despertes tot sol, suant,
la vida et regala una segona oportunitat,
els colegues no hi son han marxat,
pensant que et mories, espantats.
tot es tornà negre en un instant,
com un vaixell que s’enfonsa lentament
perds el control del teu cos malalt.
Recordes que sommiaves,
et trobaves tan bé i tan malament,
tan sols recordes aquella extranya sensació
freda i calenta com la teva suor.
Despertes tot sol, suant,
la vida et regala una segona oportunitat,
però pensa que un altre cop
ningú et garanteix el bitllet de retorn.
martes, 27 de febrero de 2007
Retalls (nº2)

Discogràfica: Música Global.
Any: 2003.
Els Vintage són una d'aquelles bandes que no han de demostrar res a ningú. El seu estil és el que és i a qui no li agradi, que no l'escolti. I això en un país en què cantar en català un estil que marxi del classic pop-rock és força complicat, té el seu mèrit. Vintage sempre han treballat en una proposta basada en el rock simfònic i progressiu. Aquest primer disc s'ha d'interpretar com un premi a la constància, a la insistència i a la feina feta durant més de deu anys creient fidelment en un projecte que a casa nostra sembla que no gaudeix d'un circuit en condicions per poder desenvolupar-se. El fet que una discogràfica com Global s'hagi interessat per ells és un reconeixement a aquesta feina ben feta. Ara només cal esperar que aquesta companyia sapigui moure aquest treball pels circuits adequats i, perquè no, l'exporti més enllà de les nostres fonteres. 'Tempesta' suposa un equilibri d'alguns dels temes més carismàtics dins la trajectòria de la banda amb altres de recent creació. En definitiva, una bona oportunitat per endinsar-se en vuit històries cuidadosament musicades que esperem que el públic sàpigui apreciar com es mereixen.
Firma: David Fernàndez.
Noticia apareguda a Rock Català.
Octubre del 2003.
Retalls (nº1)

Amb grups com Dr. No i Vintage es pot començar a parlar d'una revifada del rock simfònic, certament, peró tampoc és per llançar coets. Tempesta per exemple, és un treball correcte que, amb ànim positivista, hem de prendre com el principi d'un camí que ha de dur el grup de Reus a millors moments. Partir de les ensenyances de Yes i Genesis és un bon punt de partida, però no pot ser, per una simple qüestió temporal, l'objectiu màxim d'un grup que, pel que trasllueix al disc, es pren seriosament el que fa.
Evidentment el disc recull els llocs comuns del gènere, peró apunta que pot arribar més enllà.
Firma J. P.
Rock & Classic
Diari Avui
26-11-2003
Interview with the Vintage




Si el idioma que usas para comunicarte con tus compañeros de grupo, con la mayoría de tus amistades, en tus relaciones laborales, con tu familia, etc. es el Catalán ¿ qué sentido tendría el escribir en otro idioma que no fuera este?. De todos modos intentamos e intentaremos en el futuro que nuestra música y por consiguiente las historias que forman parte de la misma lleguen al máximo de personas posible. En este sentido ponemos a disposición de todo aquel que lo desee, la traducción de nuestros textos en nuestra página web en Castellano, Inglés y Alemán. Estamos convencidos de la universalidad de la música, por tanto el idioma no es ni debería ser una barrera para llegar al máximo de público posible.

Las fuentes de inspiración para nuestro trabajo son muy diversas, quizás el nexo común es nuestra preocupación por todo aquello que pasa a nuestro alrededor y de una u otra manera nos impacta y nos provoca diferentes emociones y sentimientos. Generalmente los temas nacen de un pequeño guión y base de piano. Este primer trabajo casi siempre lo llevamos a cabo Carles en la parte musical y un servidor en la parte lírica. Posteriormente se trabaja con toda la banda ya en conjunto para crear la base musical y de texto. Después vendría el tema de los arreglos, coros, etc. donde también participa todo el grupo.

Comentarnos un poco el concepto de vuestras composiciones. La mayoría de vuestras letras parecen relatar historias muy cercanas, historias de experiencias personales y mensajes de protesta.
Como ya citaba anteriormente, nuestros temas parten de lo que acontece a nuestro alrededor. Ahí tienen cabida experiencias personales, nuestra reacción a una noticia de un informativo, el impacto que puede producirte una película, la ansiedad de una pesadilla, etc. Intentamos hacer llegar ese cúmulo de emociones a todo aquel que nos escuche, por lo tanto huimos de la banalidad que tanto se estila hoy en día en los textos de las canciones con las que nos bombardean constantemente la mayoría de medios de comunicación y que el público consume vorazmente sin detenerse a pensar.



¿Es el rock progresivo un “Àngel caigut” ( “Ángel caído”)?, ¿cómo se ve el prog-rock desde Reus? Es quizás más facil vender algo así fuera de las grandes urbes donde todo es mucho más difuso.
Desde Reus el rock progresivo se ve por desgracia como en la mayoría del país como una música que pertenece al pasado y minoritaria. Todo aquello que no tiene cabida en los medios de comunicación mayoritarios parece que no exista y es nuestra obligación y el de muchas otras bandas progresivas del país el demostrar que no es así.

La introducción de la pieza “Joc Real” es muy parecida a la intro de “The Knife” de Genesis, ¿es algo que os salió de forma natural o pensabais en hacer algo parecido a “The Knife”?








¿De que manera utilizáis vuestras influencias? ¿ Que bandas clásicas han influenciado o están influenciando en el proceso creativo del grupo?

Me parece que las ventas del disco van muy bien y está a punto de ser reeditado, es realmente sorprendente. ¿Nos podéis dar cifras de ventas?


A finales del pasado año pudimos presentar “Tempesta” en directo en nuestra ciudad ( Reus ) con una importante asistencia de público, así como en Valls i Barcelona. Estamos muy satisfechos con lo acontecido y con muchas ganas de seguir adelante.
"Entrevista a Vintage"
Disc Tempesta.
Vicntage